[Infos] [223] L'exemple de Víctor Muñoz. Article de la Teresa Pàmies.

[ANNA notícies]

ANNA Agència de Notícies Alternativa del País Valencià  
[223] 01.08.20 annanoticies at llibertat.com  Tots els ANNA's en  http://llibertat.com/annanoticies 
--------------------------------------------------------------------------------

Felicitacions a l'entrenador de futbol del Vila-real, l'aragonès Víctor Muñoz que sempre que té ocasió utilitza el català/valencià en Canal 9. Que prenguen nota els esportistes valencià-parlants. De fora vindran que... exemple ens donaran. 

--------------------------------------------------------------------------------

Article de l'AVUI d'avui de la comunista Teresa Pàmies
No feu conya amb la 'Rosó'
Teresa Pàmies
Ens havien anunciat que el nou programa de TVC Festa major, amb la genial Lloll Bertran i diferents orquestes de Catalunya, "versionarien cançons de tots els temps", però el primer dels tretze programes (13 de juliol) "versionà", en clau de conya, Pel teu amor, més coneguda per Rosó, la més tendra de les cançons d'amor catalanes, especialment per a la meva generació. El solista vocal de l'orquestra Meravella, disfressat de pastor, comença cantant: "Rosó, Rosó, fuig de la meva vida", empenyent grollerament una Lloll Bertran esparracada, desdentada i bruta, entropessant sobre l'escenari com una clocharde repel·lida pel pastor que, amb la música d'Aregall i Ribas, canvià la frase "llum de la meva vida", per un "fuig de la meva vida, et fan pudor els peus i l'alè..." i altres vulgaritats, mentre l'orquestra Meravella acompanyava la lletra adulterada amb una interpretació com la dels equivalents nord-americans dels anys trenta, Tommy Dorsey, entre els millors. El contrast amb la fastigosa lletra versionada era feridor. La cantava Emili Vendrell quan teníem quinze anys, fins i tot les noies en plena Guerra Civil, car no tot eren himnes revolucionaris, com evoco en el meu llibre Quan érem capitans, on un dels protagonistes, el jove comandant del batalló Jaume Graells, l'italià Nino Nanetti, "no es cansava d'escoltar-la perquè deia que Rosó era la cançó napolitana (?) més bella que havia escoltat en la seva vida" (pàg. 63). Es comprà el disc de Vendrell i no sé si tingué temps d'escoltar-lo abans que els feixistes el matessin al front del nord l'any 1937.
L'abominable paròdia de l'entranyable cançó a l'esmentat programa de TVC el 13 de juliol em produí indignació i vergonya aliena. Era una befa, una profanació dels sentiments de la meva generació. Algú pot pensar que no tinc sentit de l'humor, trobaran cursis aquelles cançons romàntiques, com deien, també, de les Pàgines viscudes de Folch i Torres que ens emocionaven tant. L'humor no té res a veure amb la grolleria ni amb la paròdia grotesca. Rosó forma part de la nostra educació sentimental, com Paraules d'amor de Joan Manuel Serrat per a la seva generació, o Plaisir d'amour per als meus contemporanis francesos, que mai, mai, n'haurien fet befa com s'ha fet amb la nostra Rosó, amb el pretext de fer riure l'audiència. La culpa no és tota dels artistes intèrprets de l'atzagaiada. Algú engiponà un guió per a una actriu prodigiosa com és la Lloll, d'un talent histriònic inqüestionable, acompanyada d'una orquestra de la categoria de Meravella, tants cops aplaudida als envelats dels nostres estius a Caldes o a Camprodon, a Sant Hilari Sacalm o a Palafrugell. El públic, encisat, demana sempre Rosó, Rosó, i l'orquestra s'hi lliura en cos i ànima, produint-se un d'aquells moments de cohesió feliç d'un poble. El programa del 13 de juliol a TVC no ho tingué en compte i en feren conya. Però Rosó encara irradia "llum en la nostra vida" perquè la cantàvem de joves i, escoltant-la, hem anat envellint des de les arrels. 
--------------------------------------------------------------------------------

-------------- next part --------------
An HTML attachment was scrubbed...
URL: /pipermail/infos/attachments/20010820/f3ac2f05/attachment.html