[Infos] urgent!!: desnonament a can oliveres demà

[paremoselcaufec at rusc.net]

dijous 19 de maig, 12h: 
concentració davant de Can Oliveres per aturar el desnonament
el pla caufec afecta a tothom... i beneficia als de sempre

ni desnonaments ni pla caufec, fora sacresa!!

>>can oliveres: per la carretera de collblanc, el primer carrer d'esplugues a la
dreta
**************************************************************

La promotora del pla Caufec vol fer fora de casa a en Pep

Gran mostra de generositat de sacresa-ajuntament

Demà, dijous 19 de maig, té lloc l'ordre de desnonament de Josep Mª Duch
Campreciós de la masia Can Oliveres a instàncies de la superimmobiliària
controlada per la família Sanahuja. Fa dues setmanes, la promotora del pla
Caufec anunciava l'aportació de diners per portar el metro a Esplugues... 

El senyor Duch, en Pep, té 65 anys, la família Campreciós hi viu des de fa 150
anys a la masia catalogada com a patrimoni que va tenir la desgràcia d'estar
inclosa dins el pla Caufec. Tothom sap que en Pep no és el propietari de Can
Oliveres ni ho vol ser. Només vol un lloc on viure fins la seva mort amb els
seus gossos.

Com no té cap contracte que avali la legitimitat de la seva permanència a Can
Oliveres el Jutjat num.1 d'Esplugues va ordenar l'ordre de desnonament i la
seva execució provisional malgrat un recurs d'apel•lació pendent de resolució.

L'ajuntament, que ha signat convenis amb Sacresa, diu que no pot fer res,
eludint falsament responsabilitats i sense mediar en el conflicte. L'empresa,
embogida per no poder construir el pla Caufec, carrega contra el més dèbil
sense oferir cap mostra d'humanitat.


> contacte: paremoselcaufec at rusc.net  *  telf. 685 269 787

**** ***** **** *** *** *** *** ******

Josep Mª Duch, habitant de Can Oliveres

La mare d'en Pep tenia un contracte amb la família March per treballar les
terres i viure a la casa. El 1965, els treuen les terres del voltant de la
masia i li donen un paper al pare per viure a Can Oliveres i vigilar les terres
sense pagar res. Quan mor el pare el 1970, Fecsa juga amb la desinformació i
sense fer cap contracte li diuen que les mateixes condicions de vigilant són
per ell.

El 1984, la finca canvia de propietat sent el cap visible el senyor Torras. A en
Pep i sa mare, que mor dos anys després, els volen fer fora sense donar res a
canvi perquè li diuen que els papers anteriors no valen res. En aquell moment,
volien fer unes pistes de tennis i restaurar la masia per fer una fonda. 

Com no podien fer res, aprofiten els terrenys del costat per fer aparcaments. Es
constitueix l'empresa Can Oliveras S.A. per gestionar-los. Poc després es crea
la societat Caufec que inicia el projecte urbanístic i compra la finca per
6.000 milions ptes. El 2001 apareix Sacresa com a propietària del pla Caufec
amb la finca inclosa.

Els judicis contra en Pep

En Pep afirma que si li haguessin ofert alguna cosa (vivenda, diners...), hagués
marxat de Can Oliveres. La propietat en cap moment ofereix res, porta el cas als
tribunals per desfer-se'n d'un conflicte que es va fent una bola més gran cada
cop.

El desembre'01, l'Audiència Provincial de Barcelona ratifica la sentència del
Jutjat de Primera Instància num.2 d'Esplugues (octubre'00) que desestima el
desnonament per precari del senyor Josep Mª Duch a instàncies de l'empresa Can
Oliveras S.A. 

La complexitat del cas aconsellava dictar una sentència contra el desnonament
per la incertesa respecte a la subsistència d'arrendament de la mare del senyor
Duch. 

Apareix Sacresa, cap escrúpol

El 2001, Sacresa compra els terrenys del pla Caufec i el procés per fer fora a
en Pep de Can Oliveres s'accelera i es fa més agressiu. 

El 7 gener'04, en Pep va a l'ajuntament d'Esplugues a preguntar per la seva
situació a Can Oliveres. Ell s'adona pels diaris dels projectes per la masia i
va a veure la possibilitat de treballar com a vigilant. L'ajuntament ha acordat
amb Sacresa que quan aquesta estigui rehabilitada passarà a ser equipament
públic (però gestionat de forma privada!).

Dues hores després de passar per l'ajuntament, tres vigilants d'obres dels
voltants intenten trencar el cadenat de la casa i li diuen a en Pep que marxi
de casa. Després del forcejament, els tres homes se'n van. L'alcalde Palacin
nega públicament que va trucar a Sacresa després de la visita d'en Pep a
l'ajuntament.

El febrer'04, un mes després dels incidents, Sacresa demana al jutjat
d'Esplugues que dicti sentència per declarar Can Oliveras S.A. com a única i
legitima propietària de la finca i es condemni al senyor Duch a desallotjar la
finca amb l'amenaça de llençament si no es compleixen els terminis de la
sentència.

En primer lloc, el senyor Duch va haver de pagar una fiança de 3.000 euros per
poder tenir dret a la defensa i oposar-se a la demanda. El judici té lloc el 14
juny'04 i la sentència desfavorable es dicta el 30 de juny'04 i obliga a
desallotjar la finca.

El judici es guia per l'article 41 de la Llei Hipotecària que es basa únicament
en la propietat de la finca: no en la possessió de fet (que recau en la família
Campreciós des de fa 150 anys), sinó en la condició de titular registral. Així
es defensa el sagrat dret del propietari que pot actuar contra tot aquell que,
sense títol inscrit, s'oposi al dret del propietari. La prova bàsica és la
certificació del registre.

Com òbviament el senyor Duch no és propietari de Can Oliveres, el 10 març 05
s'acorda l'execució provisional de la sentència. La defensa s'oposa a
l'execució provisional ja que es produiria una situació de molt difícil o
impossible reparació en cas de revocació de la sentència, cosa que nega el
jutjat i desestima la suspensió de l'execució que ha de tenir lloc el dijous 19
de maig de 2005 a les 13 hores.

Així, amb una apel•lació pendent de resoldre, Sacresa vol fer efectiva l'ordre
de desnonament d'en Pep.

 
Buscant un lloc on viure

Quan es coneix la sentència de desnonament, en Pep busca ajuda. Des de llavors
diferent gent del poble el recolza i es demana a l'ajuntament que busqui una
sortida digna per aquest home: amb 65 anys i greus problemes de mobilitat,
només demana un lloc on viure que no tingui escales i pugui estar amb els seus
quatre gossos. 

No demana cap propietat, només poder viure fins que mori. Està disposat a pagar
un lloguer, però amb 400 euros de pensió no pot fer gaire a l'Esplugues com
mai. Ara viu a Can Oliveres sense aigua ni llum, amb algun sostre caigut. Ell
s'estima molt als seus gossos, però la protectora de la Generalitat diu que
mati als grans i capi al petit per a que se'l puguin quedar.

L'ajuntament ha declinat tota responsabilitat des del principi dient que és un
conflicte amb una empresa privada. El cert és que l'equip de govern té massa
interessos al pla Caufec i ha d'anar complint tots els desitjos de la
promotora. Ha anat aprovant totes les fases del pla Caufec a canvi de 1.000
milions de ptes, va permetre el desnonament de les families gitanes del càmping
Barcino, va legalitzar l'enderrocament de Can Cases a instàncies del director
general de Sacresa... fins a on pot arribar per les ànsies de diners de la
família Sanahuja??

En Pep creu que l'ajuntament l'hauria d'haver defensat per ser veí d'Esplugues.
Després de signar dos convenis econòmics i un urbanístic, l'ajuntament diu que
no pot fer res. Els serveis socials de l'ajuntament dirigits per la regidora
Imma Cano no poden fer res ni s'interessen pel tema. Finalment, gràcies a la
pressió popular han ofert una plaça de residència però que en Pep no vol doncs
no podrà estar amb els seus gossos. 

A l'últim ple municipal, divendres 13 de maig, la majoria d'intervencions del
públic van reclamar que l'ajuntament busqués una solució digna per en Pep. Els
partits polítics es van omplir la boca dient que també el volien ajudar (fins i
tot la portaveu de govern-PSOE Pilar Diaz). En Pep ja assumeix que haurà de
viure al carrer.


** Can Oliveras S.A. és una empresa constituïda l'any 1985. El seu capital
social és de 60.000 euros. Des de 2001, Sacresa és la propietària de la finca i
el seu patriarca, Roman Sanahuja Pons l'administrador.