[Presos] FW: El deure de resistir

[Uhuru]

------ Mensaje reenviado
De: "Roser Iborra i Plans" <iborrar at hotmail.com>
Fecha: Mon, 06 Jan 2003 20:32:33 +0100
Para: direccio at vic.el9nou.com, osona at osona.com, vic at vilaweb.com,
noticies3 at vic.el9nou.com
Asunto: El deure de resistir

  

EL DEURE DE RESISTIR

 La pena de mort encara existeix, a totes les presons franceses. És cert que
el cap del condemnat no roda pas entre les serradures. Aquest espectacle
sanguinari era massa obscè, per a la tragicomèdia de les nostres societats
asèptiques. Actualment, però, l’empresonament perpetua l’assassinat. No és
més que un assassinat lent, que pren la forma de mil morts quotidianes. Una
execució que es consuma al llarg de vint anys, a vegades més, però tan
infal·lible  com el tall del ganivet. La mort és provocada, ara, per les
arbitrarietats burocràtiques, les violències ³necessàries², els dies sense
vida, la desesperació.

Abans de la segona guerra mundial, a França, com que les execucions
públiques ja no eren útils en el marc hipòcrita de la violència d’Estat, van
ser relegades a la penombra de l’Administració Penitenciària. Ara ja no es
talla el coll a ningú, ni  en públic ni en privat. En aquest món, que
pretesament és el millor de tots, la mort d’un detingut se’ns presenta
sempre com a ³natural²: suïcidis,  malalties i bogeries, la qual cosa
constitueix una última negació de la realitat, ja que aquests morts no es
comptabilitzen com a  presoners. En efecte: com que les llibertats
condicionals per raons de salut gairebé han desaparegut de la realitat
penitenciària, l’administració s’encarrega de portar els agonitzants a un
hospital de fora de la presó abans que es morin. Algunes vegades, esperen
fins que els malalts estan en coma, fins al darrer alè, abans d’esborrar-los
del seu registre. Tenen por que puguin guarir-se de debò, o que els
moribunds es puguin beneficiar d¹uns pocs dies suplementaris de ³llibertat
robada². 

Ara com ara, a base d’estratègies i dissimulacions, l’administració
disfressa encara l’evidència d’aquesta gestió mortífera. Són pocs els qui
gosen establir una relació entre els desastres que provoca la MORT LENTA i
les condemnes amb penes afegides que la llei francesa no permet refondre.
Igualment mortífera és la utilització encoberta de les presons com a centres
psiquiàtrics, i el podrimener general de les presons mantingut per
l’Administració Penitenciària i per un poder judicial completament dominat
per les postures més conservadores.

La pena de mort ha esdevingut impalpable, sense nom ni perfil. És una
qüestió administrativa. No té pas cara, i tampoc no en tenen els jutges de
Vigilància Penitenciària o els buròcrates del Ministeri de Justícia, que
l’apliquen amb minuciositat i pretesa ³innocència². De la mateixa manera que
el botxí s’amagava darrera la caputxa, aquesta gent s’amaga darrera els
reglaments, les liquidacions de condemna, el conformisme reaccionari que ho
impregna tot. 

Tant a causa de les submissions com de les falses revoltes, tots som
responsables de la  instauració d’aquest nou ordre penitenciari. Gairebé
sense reaccionar, sense revoltar-nos, tant dintre de les presons com a fora,
hem deixat que s’imposés la institució de la MORT LENTA. I això és un nou
camp de concentració!

La guillotina, abans, estava  reservada per a alguns: els pitjors, els més
desgraciats, els més miserables. Però el sistema administratiu de la MORT
LENTA afecta milers i milers d’homes i dones:

·        Les cadenes perpètues, evidentment, que no han deixat de créixer
durant els últims vint anys. Amb les noves polítiques d’aplicació de les
penes, ja no podran ser commutades. Abans, la cadena perpètua, dins del seu
horror intrínsec, era encara, una pena a escala humana. Més o menys, el
condemnat sabia que compliria disset o divuit anys de presó. Però ara, amb
les penes de trenta anys i la cadena perpètua ³real² (com si n’hi hagués de
fictícies...!)  ja no són cap excepció els presos que han acomplert més de
vint anys.

·        Als presos que tenen acumulades diverses penes que no es poden
complir simultàniament els caldria passar almenys dues vides a la presó. Els
presos amb data de llibertat prevista per al 2056 0 al 2062 són cada vegada
més freqüents.

·        Els presos tenen condemnes de més de quinze anys, que no es poden
complir simultàniament.

·        Però la MORT LENTA afecta també els milers de presos que no troben
la força suficient per a resistir l’anihilament produït per la presó i,
particularment, pels règims d’aïllament  i per les presons d’alta seguretat.

Ja som centenars, i aviat serem milers, els qui patim la nostra condició de
condemnats a mort.  I ens encarem a aquesta crua realitat: la nostra
dignitat humana depèn de la insurrecció contra la fi infame que ens
reserven. Davant d’aquests crims administratius, no només tenim el dret del
rebuig, de la revolta, sinó que avui això constitueix un deure per a tot
aquell qui en tingui la possibilitat, es trobi on es trobi, amb els seus
propis mitjans; amb els punys, si cal, individualment o col·lectivament.

El combat contra la institució dels torturadors i dels botxins segurament
serà sense concessions. La repressió serà ferotge. Ja hem tingut ocasió de
patir les revenges de l’administració per a fer-nos una idea aproximada del
que ens tenen reservat. Els crims disfressats de suïcidi, els
apallissaments, els anys i anys d’aïllament, els insults i les humiliacions:
és a dir, tot allò de què son capaços amb l’excusa de la llei i dels
reglaments. De totes maneres, el nostre rebuig ja no  tem la porra. I ja no
ens pot passar res, perquè, si res no canvia radicalment, NOSALTRES JA SOM
MORTS, i enterrats vius.

 

Jean Marc Rouillan, pres d’Action Directe. (Antic company de militància de
Salvador Puig-Antich, actualment a la presó francesa d’Arles:

Jean Marc Rouillan

8306 MC ARLES

Rue de Copernic

BP 241
13637 Arles CEDEX 
França 

                   

 

(Comunicat rebut i traduït per la Koordinadora d’Osona kontra la Tortura i
l’explotació laboral.

Vic, 6 de gener de 2003)

                   

          


MSN Fotos: la forma más fácil de compartir e imprimir fotos. Haz clic aquí
<http://g.msn.com/8HMLES/2022>

------ Fin del mensaje reenviado

-------------- next part --------------
An HTML attachment was scrubbed...
URL: /pipermail/presos/attachments/20030106/cdc9968a/attachment.html