[Presos] [anna] Pujol a València / Paraules de Glòria Marcos / Toni Infante a Barcelona

annanoticies annanoticies at yahoo.es
Tue Jan 18 15:21:48 CET 2005



[tret del Levante-EMV i traduït al català per ANNA] 
CONFERÈNCIA de Pujol a València
Pujol: 
«El discurs anticatalanista perjudica a València»
«El que s'ha de fer és un discurs valencianista; com més 
s'aprofundisca en aqueixa posició valencianista millor aniran les 
coses i més prop estarà el País Valencià de Catalunya»

Un peu de foto: CORDIALITAT. JORDI PUJOL VA CONVERSAR UNS MINUTS AMB 
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS [PP], ABANS DE LA CONFERÈNCIA.

>L'expresident català reivindica l'AVL perquè ha suposat un progrés 
per a la llengua
F. A., València
En la seua segona visita a València en a penes quatre mesos, 
l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol va enviar un 
encàrrec al Consell en assenyalar que si «a València es fa un discurs 
anticatalanista es perjudicarà els valencians». «El que s'ha de fer 
és un discurs valencianista; com més s'aprofundisca en aqueixa 
posició valencianista millor aniran les coses i més prop estarà el 
País Valencià de Catalunya», va agregar abans de pronunciar la seua 
conferència sobre Catalunya i València durant la transició política 
al Club de trobo Manuel Broseta. 

«Estant cada u a la seua casa podem fer molt de treball junts», va 
proclamar qui té a gal·la «no haver volgut interferir en temes del 
País Valencià en quaranta anys».

Amb la seua habitual cautela va evitar pronunciar-se sobre la crisi 
de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), però no va deixar 
passar l'ocasió de reivindicar-la. Va destacar que la posada en marxa 
de l'AVL ha suposat un «progrés important» per a la llengua, «un pas 
endavant important». No debades, Pujol va participar activament en 
negociacions amb Zaplana durant el procés de gestació d'aquest 
organisme, segons va reconèixer l'expresident català en una 
entrevista a aquest diari. Va expressar el seu desig que «ara no es 
perd» el terreny conquerit i va advocar per la «discreció» dels 
governs valencià i català, que «estan parlant», en la solució del 
conflicte en l'AVL. Qui va ser més de cinc lustres inquilí de la 
Plaça de Sant Jaume va subratllar que el reconeixement de la UE a les 
llengües oficials d'Espanya en la traducció de la Constitució Europea 
dóna peu a demanar a Sabater que defense aqueix mateix reconeixement 
en institucions com el Parlament. 

El conseller Esteban González Pons va representar al Consell en un 
acte que va despertar enorme expectació. Una vintena de militants i 
simpatitzants del Grup d'Acció Valencianista, entre ells l'exregidor 
Dolores García Broch, es van manifestar al costat de l'hotel on es va 
celebrar l'acte. Mentre Pujol parlava a la premsa va haver-hi moments 
de tensió quan mitja dotzena de persones es van situar al costat dels 
periodistes, dins de l'hotel, per a censurar la visita. «T'hauria de 
succeir el que li va passar a Broseta; Qui va encarregar a ETA que el 
matés?», va proferir un. Els agents de seguretat el van tirar i van 
prendre posicions. No va passar a majors. 

Sala abarrotada però no de polítics 

Poques vegades s'ha vist un ple de les proporcions del d'ahir al Club 
de Trobo Manuel Broseta, que havia intentat des de fa anys portar a 
Pujol com invitat. L'expectació era enorme i el públic va respondre. 
Això sí, molta més assistència de premsa i persones anònimes i igual 
o menys polítics que altres tardes. Van assistir, entre altres, el 
vicepresident segon de les Corts, Joaquim Puig (PSPV); el secretari 
general del Bloc, Enric Morera; el seu antecessor, Pere Mayor, la 
número dos d'aquest partit, Pepa Chesa; Rafael Ferrando (president de 
la CEV); l'empresari Juan Roig o l'editor Eliseu Climent, amic de 
Pujol, com Francesc de Paula Burguera. Es va portar a terme un 
control estricte de l'accés per invitació per a evitar incidents. 
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
Acercamiento sobre una perífrasis nominal 
A. G., Valencia

Los contactos mantenidos en las últimas semanas por Esteban González Pons sólo han servido hasta el momento para mostrar la supuesta voluntad del Ejecutivo de Francisco Camps de reconducir su posición en el último conflicto sobre el valenciano. En este diálogo, el Consell ha reiterado su postura: la conveniencia de retirar el dictamen sobre el nombre y la identidad de la lengua que defiende un grupo mayoritario de miembros de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Este documento avalaba el uso en algunos ámbitos de la doble denominación (valenciano/catalán), denostada por el Gobierno autonómico. Este, de acuerdo con las citadas conversaciones, no ha movido un ápice en esta posición, aunque el portavoz, según ha podido saber este diario, sí ha dejado entrever que el Ejecutivo podía dar por buena una fórmula similar a la que el Gobierno central empleó en el memorándum de la UE («la lengua denominada valenciano en la Comunidad y catalán en Cataluña»). Precisamente, en esta línea caminaría la versión renovada del dictamen sobre la que han hablado los partidarios del mismo. 

El último de los contactos de Pons se produjo el pasado viernes, cuando Pons celebró una comida en Valencia con el veterano dirigente de Unió Democràtica de Catalunya (UDC) Joan Rigol y el académico Rafael Alemany. Rigol, preguntado por este diario, rechazó realizar cualquier comentario y reclamó «discreción» para una labor que definió como de «aproximación». Rigol ya tuvo un papel fundamental en la gestación de la AVL. 

Mientras está por ver si cuaja esta vía de diálogo, la AVL celebra hoy su primera junta de gobierno desde el pleno del 22. Aunque no existe orden del día, se considera que la posibilidad de que el dictamen se trate en la próxima sesión plenaria y el informe del letrado sobre la legalidad de la actuación de la presidenta, Ascensió Figueres, centrarán la reunión. Tres (Josep Palomero, Marisol González y Antoni Ferrando) de los cinco miembros son defensores del dictamen, de manera que una acción coordinada decantaría las decisiones.

||||||||||||||||||||||||||||||
NOTA DE PREMSA D'EUPV
>GLÒRIA MARCOS ACUSA EL CONSELL DE "VOLER APAGAR UN FOC QUE HAN ENCÉS 
ELLS"

La coordinadora d'Esquerra Unida del País Valencià considera "el 
símptoma d'una malaltia crònica de la dreta valenciana el caràcter 
clandestí dels encontres entre el PP valencià i el govern de 
Catalunya"

La coordinadora de Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Glòria 
Marcos, ha acollit amb reserves i una forta dosi de crítica els 
contactes mantinguts entre el conseller Esteban González Pons i 
diversos membres del govern de Catalunya per tractar d'arribar a 
algun tipus de consens sobre els temes en conflicte i especialment 
sobre la llengua. "En aquest tema hi una contradicció brutal: unes 
setmanes després d'haver fomentat irresponsablement l'enfrontament 
ara es tracta de sufocar el conflicte amb mala consciència i 
d'amagat. En definitiva, el Consell tracta d'apagar un foc que han 
generat ells mateixos", explicà Marcos, qui també va exigir de la 
Generalitat que "explicite els seus contactes amb altres 
Administracions perquè formen part del que hauria de ser la 
normalitat democràtica".

"En tot cas", afegí la dirigent d'esquerres, "el caràcter clandestí 
d'aquests encontres entre el PP valencià i el govern de Catalunya són 
el símptoma d'una malaltia crònica de la dreta valenciana i que 
impedeix tindre relacions normals, institucionals i sense complexos 
amb els nostres veïns del nord". "Nosaltres voldríem que les reunions 
tingueren els seus fruits i s'acabara amb una situació de conflicte 
que no beneficia la societat valenciana, de cap de les maneres. El 
problema és que el PP ha demostrat que no és fiable i cada volta que 
té necessitat de llançar una cortina de fum s'afaga al tema de la 
llengua i de l'enfrontament amb Catalunya de forma irresponsable", 
explicà Marcos, i conclogué que "des de la nostra formació no 
contemplem ara per ara un canvi de criteri i d'actitud substancial 
del Consell que puga ser tingut en consideració".

València, 18 de gener de 2005

GABINET DE PREMSA ESQUERRA UNIDA
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Parlament de Toni Infante a l'acte del vintè aniversari de l'MDT 
[celebrat a Barcelona fa unes setmanes]

Salut, visca la terra! Bona nit companys i companyes!
Després de la presentació, a vore què dius, no? I, dissortadament, el 
primer que he de dir és que en aquest país, encara, a qualsevol 
feixista li costa tres mil euros assassinar un ciutadà! Ahir va morir 
un company, al qual, després d'estar mesos en coma, apunyalat l'agost 
per un feixista, amb les connexions de tots els feixistes, amb el 
vist-i-plau de tots els feixistes, li quedava encara molt per dir i 
per lluitar.

Nosaltres, és veritat, som un poble que portem molt de temps 
lluitant. I el que queda! Però, la veritat, en aquests moments hem de 
recordar-nos d'altres pobles: del poble iraquià, que està resistint; 
del poble txetxè; del Front Polisari; i de tants i tants altres com 
el poble basc, el poble gallec, el poble canari. Eixos, cadascú, en 
cada situació donen el millor que tenen. Igual que nosaltres estem 
obligats a donar el millor que tenim en cada moment.

Vos porte una salutació d'un amic nostre, també, que ha estat a punt 
de vindre, però per un problema de darrera hora no ha pogut: en 
Guillem Agulló, que sabeu que li van assassinar fa 11 anys el seu 
fill.

Bé, en Carles Castellanos en la seua intervenció situava els eixos 
fonamentals de l'activitat política del nostre moviment per al futur 
immediat. Parlava d'unitat, parlava d'acció política i parlava de 
lluita ideològica. Una de les funcions bàsiques de tota organització 
revolucionària és la transmissió depurada de les experiències de 
lluites prèvies. No es pot construir cap proposta, cap proposta 
emancipadora, sense el bagatge intergeneracional.

Recentment, diverses organitzacions, algunes de les quals esteu aquí 
representades, molt properes a nosaltres, han realitzat les seues 
assemblees, els seus congressos nacionals. I, a tenor de les 
resolucions que han fet públiques, reflectien a la seua forma de 
vore, la situació que tenim el poble català a hores d'ara. I també 
marcaren unes línies d'actuació que cregueren importants.

La Intersindical-CSC va manifestar la voluntat de convertir-se en el 
referent sindical dels Països Catalans, molt recentment. I nosaltres, 
açò ho celebrem. Hui mateixa està celebrant-se a la ciutat de 
València el cinquè congrés d'un altre sindicat: la COS, la 
Coordinadora Obrera Sindical. Però també hem de recordar que 
l'afiliació sindical dels i les independentistes es troba a hores 
d'ara dispersa en no menys de cinc sindicats.

El sindicat d'estudiants CEPC ha debatut també a l'octubre a Elx i ha 
aprovat els seus eixos de treball per a aquest any: la lluita 
antipatriarcal, l'espai europeu d'ensenyament superior, el quart 
congrés de filologia catalana. I, sobretot, el procés de confluència 
que han iniciat amb l'Alternativa Estel, cosa que nosaltres valorem 
positivament.

L'organització del jovent revolucionari Maulets ha tancat recentment 
també la seua assemblea fent una crida a la unitat de l'Esquerra 
Independentista, al reforçament de les Candidatures d'Unitat Popular 
(CUP), i situant la defensa del territori com a eix de la seua 
intervenció política.

Alguns o algunes han volgut llegir en la resolució final d'aquesta 
assemblea de Maulets una voluntat limitadora del treball de les CUP 
simplement a nivell municipal. Més enllà de l'àmbit d'intervenció 
política de les CUP, el que cal organitzar a hores d'ara és que, 
igual que als inicis del capitalisme, les fàbriques, les factories, 
les posaven més enllà dels pobles per a trencar el control dels 
gremis; a hores d'ara l'urbanisme, la forma de viure en les ciutats 
no està condicionada a soles per la gent que vivim i treballem a les 
ciutats. Està condicionada per la construcció d'autopistes, de trens 
d'alta velocitat, de ports i aeroports, d'una política turística 
impressionantment agressiva. I açò sols podem combatre-ho més enllà 
dels pobles, amb una coordinació a nivell de tot el país.

Una altra organització que ha fet recentment la seua assemblea ha 
sigut Endavant-OSAN, que va donar suport al conjunt de xarxes de 
resposta que s'estan estenent pertot el nostre territori. I, aviat, 
segons ens han comunicat, donaran a conèixer les seues ponències i 
línies de treball.

Totes aquestes organitzacions han volgut respondre, casdascuna a la 
seua forma, a la seua manera, una pregunta que els i les 
revolucionàries, els i les independentistes, els i les marxistes ens 
fem sempre: què fer? Nosaltres, des del Moviment de Defensa de la 
Terra, també ho anem a intentar els propers mesos, en la nostra 
novena assemblea que farem properament a València. El "què fer?" es 
converteix així en una mena de recerca de la pedra filosofal. Ja 
Lenin hi va respondre en un conegut llibre que, a més a més, era la 
continuació d'un opuscle previ que es deia Per on començar?

I no, no es tracta de començar de zero. Mai és començar de zero. 
Tenim per davant de nosaltres un món per guanyar. Sí, però darrere 
tenim un munt d'experiències, de lluites, de bagatge teòric, 
d'acumulació, que és un patrimoni que no és de ningú i és de tots i 
totes nosaltres, que és nostre. I que nosaltres, el Moviment de 
Defensa de la Terra (MDT), el fem propi.

Parlava en Carles de la necessitat de la lluita ideològica. Si mirem 
més enllà de nosaltres, el món apareix com a caòtic: ja s'encarreguen 
els mitjans de comunicació que ho semble. Les guerres imperialistes 
ens recorden —si no caiem en el parany de Hobbes d'allò que l'home és 
el llop per a l'home— que estes formen part del codi genètic del 
capitalisme. Que el masclisme més feroç i el patriarcalisme, 
conjuntament amb la destrucció sistemàtica de la natura, i 
conjuntament amb l'explotació dels i les treballadores, són 
consubstancials al capitalisme. Però també els genocidis i les 
dominacions d'unes nacions per altres han sigut i són ferramentes 
imprescindibles en la construcció i expansió del sistema capitalista 
mundial.

El capitalisme és un sistema totalitzador. No és que haja inventat 
totes les formes d'explotació. L'explotació de la natura era prèvia, 
l'explotació de la dona per l'home també, el patriarcalisme també, 
tantes coses
 El que sí que ha fet el capitalisme ha sigut subsumir 
totes les formes prèvies de dominació, d'espoliació, d'opressió, i 
amplificar-les.

El capitalisme és una manera de producció i de reproducció, això ho 
sabeu tots i totes. Però no solament produix plusvàlua o mercaderies. 
Produix sobretot violència sistemàtica, produix hegemonia social. I 
una cosa que és molt important sobretot per a respondre a la 
pregunta: "Per què costa tant de derribar-lo?". I és que produix 
subjectivitat.

El capital no és una cosa, no és una suma de factors de producció. 
És, sobretot, un factor de relació social, perquè en un pol estan 
amos dels diners i dels mitjans de comunicació, i en l'altre pol 
estem tots i totes nosaltres. Hem d'entendre que la societat 
capitalista està basada en el mercat, i que els i les treballadores 
que produïm els productes que van al mercat no controlem açò. I no 
controlem les relacions socials a partir d'eixa intervenció en el 
mercat. I açò produix alienació.

Ja sabem, alienació, o inversió de les coses. On les coses valen cada 
vegada més que les persones. Però també produix fetitxisme, aquell 
procés d'inversió pel qual els éssers humans cada vegada semblem més 
a coses. I les coses semblen cada vegada com més humanes. Abans, quan 
anaves a treballar en una empresa, hi havia un cap de personal. Ara 
vas i hi ha un responsable de recursos humans. Hem deixat de ser 
treballadores i treballadors: ara som "recursos". I les coses sembla 
que tinguen vida pròpia: "Ha pujat el dòlar; està sa l'euro; la borsa 
es manté forta". Eixe és un procés de fetitxisme.

Cal recordar, però, que sempre i en tots els casos, el creixement i 
l'acumulació del valor del capital s'origina en l'explotació del 
treball. Però no solament en la producció i en l'explotació del 
treball que fem en les fàbriques, en les empreses, en les oficines, 
en el comerç, en l'hosteleria i ens tants de llocs. El treball que es 
realitza en la llar perquè cada treballador i treballadora l'endemà 
puga anar a treballar, puga menjar, puga viure, puga dormir, el 
treball que es diu domèstic, és fonamental per a la reproducció del 
capital. Eixe treball domèstic, en un sistema social com el que 
tenim, capitalista, el fan les dones. És una triple explotació.

I eixa és una de les tantes raons per les quals el sistema 
capitalista necessita de reproduir, en el pla de la subjectivitat i 
en les relacions de gènere, les normes i conductes de submissió 
patriarcal, culturalment considerades com a normals i naturals.

El capitalisme és, sobretot, un sistema d'explotació que 
necessàriament s'alimenta de diverses dominacions juxtaposades i 
combinades. Per tant, donar resposta a eixe capitalisme global, 
totalitzador, requereix del sindicalisme de classe que no s'acontente 
pel fet de tenir més o menys representació, ni que la lluita de 
classes no puga ser res més que una lluita econòmica. Cal que guanyem 
el pensament de les treballadores i els treballadors en una nova 
objectivitat alternativa, alliberadora que ha d'assentar les bases 
d'una nova hegemonia ideològica, aquesta vegada sí: socialista.

I açò, que hem de fer-ho en el camp de l'empresa, de la lluita, etc., 
cal fer-ho també en l'esfera de la creació i la recerca científica, 
especialment a l'àmbit universitari. Està bé fer que arriben als 
instituts i a la universitat els debats polítics, però sobretot a la 
universitat i als instituts necessitem debat i formació ideològica. I 
no precisament, com volen vendre'ns a València, sobre el nom de la 
llengua. Necessitem debat ideològic en física, en química, en 
astrofísica, en biologia, en tantes i tantes coses
 perquè és allí on 
se genera el paradigma i és allí on els revolucionaris i les 
revolucionàries necessitem combatre amb un paradigma millor, 
alliberador, el paradigma del capital.

I per això necessitem unitat, ens cal unitat. No a l'MDT, no a 
l'independentisme. És una necessitat del conjunt del nostre poble.

És clar que açò no ho fem nosaltres a soles: comptem amb enemics. Els 
tancs de pensament nordamericans i europeus ja s'encarreguen de 
defensar les virtuts del neoliberalisme. Cal recordar que rere la 
segona guerra mundial la CIA i altres agències van dissenyar un pla 
per a eradicar el marxisme i el pensament revolucionari d'Europa. 
Quan la CIA va nàixer el 1947, va nàixer amb eixa finalitat concreta: 
amb la finalitat d'implantar en les consciències europees la 
seua "way of life". Varen implantar el que varen anomenar el Congrés 
de Llibertat Cultural, que entre l'any 1950 i l'any 1967 va arribar a 
tenir oficines en 35 països. Ja sabem quin és el resultat d'açò: 
McDonald's i companyia.

Cal recordar també que enfront d'eixa agressivitat del capitalisme, 
del neoliberalisme, enfront, estava l'esclerosi ideològica 
del "socialisme real" que s'ha manifestat incapaç com a projecte 
alliberador per a la humanitat.

És en eixe context on cal situar la volada mediàtica de les 
ideologies que pretenien substituir el marxisme i la lluita de 
classes: el positivisme, el funcionalisme, el postmodernisme, 
l'economicisme, de què encara fan gala alguns sindicats i alguns 
partits de la socialdemocràcia, etc., dels anomenats partits 
progressistes. És cert que algunes d'aquestes filosofies, algunes 
d'aquestes ideologies, tenien coses positives, però si hi ha quelcom 
que les unifique és la incapacitat de totes plegades de pensar el 
sistema capitalista com a una situació històrica transitòria, la qual 
cosa les invalida per a poder combatre'l.

La defensa que fan totes aquestes ideologies d'aïllar, 
compartimentar, les lluites per a preservar l'especificitat és una 
porta enorme perquè el sistema assumisca allò més epidèrmic i anul•le 
les potencialitats combatives. No podem acontentar-nos en respostes 
parcials, ni locals, ni sectorials. Necessitem, sí, d'una 
priorització de les lluites, però en funció d'un projecte global que 
ens possibilite una acció política, incisiva, engrescadora. Capaç 
d'agafar massa crítica suficient per a condicionar no les polítiques 
de les diverses forces de l'independentisme, sinó la politica de 
l'enemic: de l'Estat espanyol, de l'Estat francès, del capitalisme.

Nosaltres no podem estar cofois perquè un acte o una manifestació 
siguem un bloc important. Açò és important, sobretot, en relació a la 
lluita de classes, en relació a l'enemic.

Nosaltres, el Moviment de Defensa de la Terra, no som "el" partit": 
nosaltres som "un" partit. Però tampoc no som un col•lectiu més, ni 
un grup per a participar de no sé quantes coordinadores, xarxes i 
demés. Açò ja ho fa la pròpia societat civil quan es sent agredida, i 
nosaltres amb ells i amb elles.

Però nosaltres som, sobretot, i volem ser, una organització política 
que situa els tres eixos fonamentals de la nostra intervenció amb 
l'objectiu d'aconseguir la independència dels Països Catalans, el 
socialisme i la equiparació de gènere.

I ho fem, companys i companyes, des d'una cosmovisió en la qual la 
societat humana forma part de la cadena de la vida amb la resta de 
les espècies i del medi. I, per tant, apostem per un nou paradigma de 
satisfacció de les necessitats del present, sense condicionar les 
satisfaccions de les generacions futures.

Però eixe partit que estem construint, aquest partit, necessita més, 
molt més. Necessitem donar un salt qualitatiu i quantitatiu. I per a 
això vos necessitem a tots i a totes vosaltres, perquè contineu fent 
allò que esteu fent, però de manera coordinada. Perquè vull recordar 
allò que ja deien els dialèctics de l'antiguitat i que la ciència 
moderna ha demostrat: que el tot és molt més que la suma de les seues 
parts.

Per això, companys i companyes, amics i amigues, camarades, aprofite 
des d'aquí per a fer un invitació formal, revolucionària perquè, qui 
ho considere oportú i necessari, done un pas. Ara engeguem els 
treballs de la nostra propera Assemblea Nacional.

Hi ha molta gent, que ho sabem, que ho parlem, que estan al voltant, 
que esteu fent coses molt importants. Ens cal donar un pas cap a la 
unitat. I, perdoneu-me, pense que eixe pas també es fa enfortint el 
Moviment de Defensa de la Terra.

Visca la Terra








ANNA (Agència de Notícies Alternativa del País Valencià)
Notícies per a compartir i tendir ponts entre el nacionalisme d'alliberament
i l'esquerra (tant la institucional com l'alternativa)
-Per a subscriure-s'hi: 
agenciaanna-subscribe at yahoogroups.com
-Per a enviar notícies i comunicats:
anna at xarxaneta.org
-Si voleu llegir les notícies publicades entreu en:
http://es.groups.yahoo.com/group/agenciaanna
-Per a llegir els ANNA's de la primera època:
http://llibertat.com/annanoticies/
-----------------------------------------
-Per a cancel·lar la subscripció a aquest grup, envia un missatge de correu a:
agenciaanna-unsubscribe at yahoogroups.com

-Per a accedir a la pàgina principal:
http://es.groups.yahoo.com/group/agenciaanna 
Enlaces a Yahoo! Grupos

<*> Para visitar tu grupo en la web, ve a:
    http://es.groups.yahoo.com/group/agenciaanna/

<*> Para cancelar tu suscripción en este grupo, envía 
    un mensaje en blanco a:
    agenciaanna-unsubscribe at yahoogroups.com

<*> El uso que hagas de Yahoo! Grupos está sujeto a
    las Condiciones del servicio de Yahoo!:
    http://es.docs.yahoo.com/info/utos.html
 






More information about the presos mailing list